Josep Maria Capdevila
Josep Maria Capdevila Balanzó (Olot,1892- Banyoles,1972), llicenciat en dret, passà pels Estudis Universitaris Catalans. El 1919 fou nomenat, amb Joan Crexells, assistent del seminari de filosofia d’Eugeni d’Ors i fou un dels fundadors de la Societat Catalana de Filosofia (1923). Dirigí la revista “La Paraula Cristiana”, iniciada per Carles Cardó (1925). El 1929 fundà el diari catòlic “El Matí” i en fou director fins el 1934, any en què fundà amb Joan Rebull i Ignasi Mallol el Taller-Escola d’Art de Tarragona. Exiliat el 1939, fou professor de literatura i filosofia a la Universitat de Popayán (Colòmbia), i després al Liceo Benalcázar de Cali. Visqué, des del 1965, a Banyoles. D’una formació profunda com a filòsof, seguí amb llibertat les tendències tomistes modernes i estudià Llull i Eiximenis. Excel·lí com a crític literari, sobretot de poesia, i publicà: Poetes i crítics (1925), Les cent millors poesies de la llengua catalana(1925), Amics i terra amiga(1932),* En el llindar de la filosofia* (1960), Eugeni d’Ors, etapa barcelonina (1965), Estudis i lectures(1965), Del retorn a casa (1971), i d’altres obres, assaigs i articles sobre filosofia, sociologia i literatura. D’un estil elegant i diàfan, influí molt en el moviment de renovació cristiana
Programa
JOSEP MARIA CAPDEVILA
Olot, 13 i 14 de desembre del 2017
(Cliqueu aquí per baixar-vos el programa en pdf)
Dimecres, 13 de desembre
- Inauguració del Simposi, amb Joan Vergés Gifra, Director de la Càtedra Ferrater Mora i Joaquim Trias, Patró de la Càtedra Ferrater Mora
- Josep Maria Capdevila i la UDC, per Hilari Raguer (Abadia de Montserrat)
- Josep Maria Capdevila: maneres de ser, etiquetes, anècdotes i pensaments, per Joan Cortada (IES Montilivi)
- Josep Maria Capdevila, un intel·lectual conseqüent, per Joan Carreres i Péra (Alumne de Capdevila entre 1966 i 1971)
- Primera taula de comunicacions: Retrat ideològic, psicològic i històric de Xènius per J.M. Capdevila, per Fonxo Blanc (Professor jubilat de l’Institut Eugeni d’Ors de Vilafranca del Penedès); Josep Maria Capdevila, la seva antropologia davant el posthumanisme i la categoria d’imatge de Déu (Gn 1,27), per Jordi Castellet (Institut Superior de Ciències Religioses de Vic) i L’estètica tomista de Josep Maria Capdevila, per Abel Miró (Institut Superior de Ciències Religioses de Vic). Després de les comunicacions es va obrir un debat amb els assistents.
Dijous, 14 de desembre
- Josep Maria Capdevila o la conseqüència amb un cànon: el noucentista, per Josep Murgades (Universitat de Barcelona)
- Josep Maria Capdevila, pensament social i polític. Dels Principis de Teoria Política de l’any 1927 als nuclis editorials a “El Matí” (1929-1934), per Josep Cortada (IES Narcís Xifra)
- Segona taula de comunicacions: Pensar l’art en Josep Maria Capdevila, per Joan Cuscó (Universitat de Barcelona); Topografia ideològica de Josep Maria Capdevila fins 1939, per Fèlix Villagrasa (Historiador) i Josep Maria Capdevila i la Societat Catalana de Filosofia, per Jordi Jiménez (Universitat Autònoma de Barcelona). Després de les comunicacions es va obrir un debat amb els assistents.
- Cloenda del Simposi, amb Josep Berga (Regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Olot), Maria Elisa Capdevila (filla de Josep Maria Capdevila) i Joan Vergés
Audiovisuals
Clicant aquí podreu veure en vídeo les conferències del Simposi Trias sobre Josep Maria Capdevila.
Recull de premsa
La UdG reivindica Josep Maria Capdevila, per Alba Padrós, diari ARA, 21 de desembre del 2017
Publicació
L’any 2018 s’han publicat a Documenta Universitaria les actes del Simposi. Aquí en podreu trobar més informació. El volum forma part de la col·lecció “Noms de la Filosofia Catalana”, concretament n’és el número 15. El llibre va ser presentat el dimarts, 15 de març del 2019, a la Llibreria 22 de Girona, amb la participació de Joan Cortada, Joan Carreres i Péra i Joan Vergés Gifra.
Llegiu l’article d’Eva Vàzquez “El pensament sensat”, publicat a El Punt Avui el 9 de desembre del 2018 i també el recull de premsa d’articles publicats l’any 2019.
Imatges
