Tinc la impressió que Aurobindo no és res més que la introducció dels temes cristians encara desconeguts en l’hinduisme (i en part també en el cristianisme): cap salvació individual, sinó còsmica; cap valoració únicament de l’intel·lecte, sinó del cos i de tots els valors humans (=Resurrecció de la carn). Evolució i retorn de la Humanitat cap a Déu, Estat superior de consciència.
Pondicherry, 27 febrer 1957
Aquest curs tornem a escollir una altra figura paradigmàtica d’interculturalitat intel·lectual, filosòfica, espiritual i religiosa.
Śrī Aurobindo Ghose (Calcutta 1872 - Pondicherry 1950), figura polifacètica la vida del qual està a cavall entre Orient i Occident i els segles XIX i XX. Emmarcat en la tradició hindú però de formació occidental; primer a l’Índia i posteriorment a Anglaterra (des dels 7 anys) on acabarà estudiant a Londres i Cambrigde (1884-1893) tot i destacant en cultura i filologia clàssica (grec i llatí), i entusiasta lector dels poetes romàntics anglesos (Keats, Shelley, Byron, etc.), a banda del coneixement de la ciència i filosofia occidentals.
Torna a l’Índia amb 21 anys on es convertirà en un dels líders polítics en la lluita per la independència, alhora que escriu poesia i iniciat al yoga té les primeres experiències espirituals; empresonat durant un any (1908) per la seva activitat revolucionària aprofundirà en la seva realització interior. Torna a ser perseguit (1910) i una veu interior l’anima a marxar a Pondicherry, al sud de l’Índia, on restarà fins la seva mort. Des del seu ashram Aurobindo —filòsof, yogui, vident, savi— anirà desenvolupant la seva obra filosòfica, literària, poètica, profètica…; amb Ramana Maharshi acabarà sent considerat com l’altre gran guia espiritual de l’Índia contemporània. El 1950 va ser proposat pel Nobel de Literatura.
Disposem d’una bona monografia en castellà que vam escollir com a lectura preliminar:
De la seva extensa obra destaquen els comentaris de les escriptures hindús (Vedes, Upanishads, Bhagavat Gita), el poema èpic Sāvitrī, la Síntesi del yoga i La Vida Divina.
La Vida Divina és l’objecte del nostre estudi, un text de més de mil pàgines on es desplega una visió del món com a manifestació del Diví, l’Ésser, la Consciència-Força (Shiva-Shakti), la Benaurança, el Goig, l’Infinit…, des del punt de vista d’un Vedānta advaita realista. El món no és ni il·lusió ni un somni, ni ombres o aparença, sinó una realitat fruit del descens (involució), manifestació, desplegament del diví en tot un seguit de dimensions, que en un segon moviment d’ascens (evolució), replegament, retornen vers la seva font: matèria, vida, ment, sobrement, consciència, esperit. Doble moviment (involució-evolució) que estructura el text en dos llibres: 1) La realitat omnipresent i l’univers i 2) El coneixement y la ignorància – L’evolució espiritual; és a dir, cosmos-consciència, objecte-subjecte, exterioritat-interioritat, ontologia-epistemologia.
La Vida Divina va aparèixer per primera vegada en sèrie en la revista mensual Arya entre agost del 1914 i gener de 1919. Cada lliurament va ser escrit immediatament abans de la seva publicació. El 1939 i 1940 Sri Aurobindo va revisar La Vida Divina per a la publicació com a llibre en dos volums. El volum I va ser reproduït el 1943 i el 1947, i el volum II el 1944. Es va publicar una edició en un volum als Estats Units el 1949. Les noves edicions es van publicar a Índia els anys 1955, 1970 i 2001, i als Estats Units el 1990. Les edicions de 1970 i 1990 van ser reimpreses moltes vegades.
Darrera edició revisada:
D’aquesta edició en tenim un recent i bona traducció castellana:
En castellà hi ha una primera traducció d’una edició anglesa de 1965 d’Hector V. Morel en 3 vols., a Kier, Buenos Aires, 1971, amb diverses reedicions.
Llarg text d’una vasta visió, escrit des d’un punt de vista intercultural, amb cadència poètico-màntrica i alhora amb gran penetració intel·lectual, que exigeix una decidida actitud ascètico-iniciàtica per part del lector. Un impetuós corrent en el qual és difícil no ofegar-se. Com l’«home boig» de Nietzsche segurament s’ha plantat massa d’hora al bell mig de la plaça.
Una filosofia volgudament integral de síntesi entre orient i occident, ciència i espiritualitat, filosofia i religió…, sovint comparada amb Teilhard de Chardin, com també amb d’altres autors occidentals; en el mateix Fons Raimon Panikkar de la Biblioteca del Barri Vell (UdG) hi trobem les següents monografies:
Podeu consultar el web de la Fundación Centro Sri Aurobindo de Barcelona que ha anat publicant al castellà bona part de la seva obra; fins hi tot una recent edició catalana del gran poema èpic Sāvitrī.
Aquí trobareu el programa del curs.